robatoris legals i permesos?

Parlem de crisi? és complicat dir un nom quan parlem de culpable... és difícil trobar un sol causant de tota la misèria que està per arribar. Potser podríem parlar de culpables, de causants i de lladres! Jo mateixa, una treballadora qualsevol, sense estudis en economia o finances, en dret o en laboral, quan llegia els diaris fa un parell d'anys preveia que el "globus" punxaria un dia o un altre... però era tot tan bonic i tan idílic! Voliem canviar de feina? doncs canviavem! voliem pendre'ns un any de relax i després tornar a treballar? cap problema! Voliem comprar una casa de 40 milions de les antigues pessetes? oh i tant com si! hi havia feina, hi havien calers i hi havien solucions. Ara, amb un obrir i tancar d'ulls... bé potser diria... després d'obrir els ulls al món i veure que la realitat de la vida adulta no és tan perfecta com havíem pensat, ens adonem que aquelles i aquells polítics als quals alguns idolatràven són, la majoria, una colla de lladres i mafiosos que al final l'única cosa que els hi preocupa és la seva carrera política i, en definitiva, la seva butxaca. I nosaltres, les persones treballadores, ni ara que ens estan tocant el "nas", deixem que facin, deixem que diguin i deixem que ens enganyin com si fossim ves a saber el què!
És tan difícil dir el que sents, el que opines i el que creus quan els i les altres tenen la paella pel mànec! Per sort o per desgràcia porto treballant a l'administració uns quants anys, evidentment no com a funcionària, i he vist i continuo veient (almenys el que queda de mes) coses que s'escapen de la meva lògica. Municipis de 100o, 3000, 5000 i 10000 habitants tenen regidors i regidores que s'haurien de donar vergonya del que fan amb els diners públics. Què fàcil és pagar "capritxos" amb diners aliens! Què senzill i complauent és estar en un despatx, cobrar i, parlant malament, "no fotre pal a l'aigua". Aquest 2009 hem vist coses per les noticies que 30 anys endarrera els nostres pares i mares no haguéssin permés! Per exemple (un de centenars...) el cas Millet, aquest senyor tan increiblement implicat en l'associacionisme i en la cultura catalana, resulta ser el major estafador de Catalunya, resulta que des del mateix Orfeó Català i la seva fundació roba més de 10 milions d'euros i ningú se'n dóna compte fins passats uns 30 anys! que no em facin riure... jo sobrepasso de 15km/h el límit de velocitat a l'entrada de Barcelona i una setmana més tard tinc una fotografia del moment dels fets com a prova del delicte... el pròxim cop que tingui ganes de delinquir robaré un parell de milions d'euros a la Fundació "X" que amb una mica de sort passaran 30 anys abans algú se'n doni compte! AU VA HOME VA!!!!! Puc parlar del nostre amic Fèlix o del nostre amic regidor d'urbanisme o del seu colega el secretari/secretària de l'Ajuntament o del pobret alcalde/alcaldessa del poble petitet que no té diners o de qualsevol altre o altra indesitjable sense escrúpuls!! ara que hi ha problemes totes i tots som bons per remenar la merda no? em sembla perfecte... a veure si ens serveix d'exemple per als propers anys i deixem de fer el ruc! No podem tirar enrera i canviar el que ha passat, però podem cridar a tota persona política amb males intencions que no som imbècils, que prou de jugar amb nosaltres i amb els nostres diners!

On anirem a parar!!!

De veritat que hi ha coses que no les puc entendre. Cada dia veig persones que arriben d'altres països i en major o menor nombre s'interessen per la cultura que els i les acull, no fa gaire també veiem com molts municipis de Catalunya es plantejaven la independència del nostre territori, ens eduquem en català, tenim cinema, televisió, ràdio, revistes, diaris i llibres en català i que fem nosaltres??? Comprem pares noels suïcides per penjar-los als balcons, veiem una persona extrangera i la parlem en castellà, la nit de la Castanyada anem a buscar caramels per les cases vestits de carnestoltes... Senyores i senyors me'n faig creus!!! Tenir un d'aquests penjolls al balcó dóna més categoria? són més bons els caramels que les castanyes i els panellets? el castellà s'assembla més a l'àrab, romanés o anglès que el català?
On queden els tres reis mags, el caganer o el tió de Nadal? i els pessebres????!!!!

Ens passem la vida dient que les persones immigrants ens faran perdre la nostra identitat i la veritat és que ja no sabem ni qui som!!! Entenc que les coses que formen la nostra identitat s'han de cuidar com l'educació d'un/a fill/a (i jo no en tinc). Quan tens un/a nen/a petit/a al teu costat sempre has de vigilar que dius i que fas perquè tens molt clar que ell/a ho repetirà, per tant procures fer les coses bé per a què aquell èsser de repetició adquireixi uns hàbits de personeta. Doncs bé, penso que el mateix hem de fer amb la gent que ens envolta.